Recorte de prensa dedicados a 1956

 Diario Montañez y Menoría.inforPalabras clave. Frío, nevadas, 1956, año del frío.Para frío, frío, el del 56Aquel día de 1956 caía una nevada 'de las que nunca se olvida', en palabras de María Esther....

Diario Montañez y Menoría.infor

Palabras clave. Frío, nevadas, 1956, año del frío.

Para frío, frío, el del 56

Aquel día de 1956 caía una nevada 'de las que nunca se olvida', en palabras de María Esther. Y en Santander, por ejemplo, el termómetro bajaba ese 12 de febrero (tal fecha como la de hoy, medio siglo atrás) hasta los -3,8º, la mínima más baja registrada nunca en la capital. Eran alguna de las evidencias del temporal de frío y nieve que desde los primeros días del mes se había asentado sobre el norte de España. Una masa de aire polar que no comenzaría a remitir hasta el día 22.

Según el Centro Meteorológico Territorial, aquel febrero ha sido el más frío desde 1900 a hoy. Resultó la ola de frío más intensa que ha sufrido Cantabria desde que se vienen haciendo observaciones meteorológicas. Es más, su servicio de Climatología apunta que 'por su intensidad habría que retrotraerse hasta la Pequeña Edad Glacial, siglos XVI y XVII, para encontrar algo similar'.

Oleadas de aire polar

Fue tal la crudeza de ese febrero de 1956 que las precipitaciones de nieve acumulaban hasta medio metro de espesor en un par de días. Tal era el frío que en algunas localidades las temperaturas máximas no sobrepasaban los 0º durante varios días, o bajaban hasta los -16º de temperatura mínima. El panorama de Cantabria se completaba con las carreteras cortadas y con comarcas enteras bloqueadas y aisladas. Y en esas, en lo más duro de aquel febrero, Esperanza comenzó a sentirse enferma.

¿Qué provocó aquella situación meteorológica? Un potente anticiclón sobre Escandinavia y una baja presión sobre el Mediterráneo. Por medio circuló aire polar continental, que llegó a España en tres oleadas, dos de ellas calificadas como 'intensísimas' por los meteorólogos. En el momento de mayor intensidad la masa de aire alcanzó una temperatura de -20º entre los 1.000 y 1.500 metros, 'una auténtica exageración'. El Centro Meteorológico recuerda que en los temporales más duros del invierno, esas masas de aire que llegan a Cantabria tienen una temperatura comprendidas entre los -8º y -12º.

Como resultado, en Santander, a lo largo del mes, nevó nada menos que durante 11 días, y en siete de ellos se registró una temperatura inferior a 0º. El día 10 se marcó la temperatura máxima más baja de la que se tiene registro, -0,4º, y el día 12, la mínima absoluta, con -3,8º.

Otro ejemplo: en Reinosa, ese mismo mes, nevó 19 días; durante 23 se alcanzó una temperatura mínima inferior a los -5º y en trece de ellos la máxima no superó los 0º. Las temperaturas medias de aquel febrero en la comarca campurriana (la de las máximas fue de 0º, y la de las mínimas, de -7,9º) se equiparaban a las que normalmente se dan en capitales como Estocolmo o Varsovia.

Temperaturas extremas

El primer 'ataque' de la masa polar llegó con el mes. En Reinosa se dejó sentir un poco antes, pues según las anotaciones del Centro Meteorológico, el 31 de enero ya empezó a nevar, y el temporal se mantuvo hasta el 4 de febrero, acumulando medio metro de nieve. En aquellas jornadas la temperatura máxima en la capital campurriana no pasó de los -4,4º, y la mínima del día 4 bajó a los -12º. En Santander nevó los días 2 y 3, con una mínima de -1,0º.

Apenas sin descanso, el temporal se recrudece a partir del día 10. Aquella fecha, bajo una intensa nevada, en Reinosa la temperatura máxima se quedaba en -8,2º; en Santander se vivía las jornadas más frías de su historia pues en los días 10, 11 y 12 los termómetros marcaron de mínimas respectivamente -3,6º, -3,0º y -3,8º, siendo éste último registro la mínima absoluta de la capital.

Se reavivó el temporal el día 16, con más nieve -en las calles de Reinosa se acumulaba casi metro y medio de nieve- y frío, bajando los termómetros hasta los -13º, primero, y hasta los -16º el día 22. En Santander volvió a nevar del 17 al 22.

En Campoo se calcula que unas 40.000 personas quedan aisladas, según las informaciones de entonces, y que unas 30.000 cabezas de ganado se encuentran en situación precaria por la falta de pastos. Liébana queda bloqueada por aludes en el desfiladero, y en poblaciones como Pembes y Caloca se acumula más de metro y medio de nieve.

Remite el temporal a partir del 22, y la posterior entrada de un frente atlántico permite suavizar las temperaturas. No obstante, las fuertes heladas nocturnas contribuyeron a mantener la nieve hasta casi un mes después.

PRECIPITACIONES FEBRERO 1956 *

TEMPERATURAS FEBRERO 1956 *

TEMPERATURAS MEDIAS

LocalidadDías de nieveDías de lluvia

Alceda145

Cabo Mayor166

Castañeda 125

Cóbreces118

El Escudo 220

Espinilla140

La Penilla 128

Los Corrales129

Parayas109

Puente Arce1013

Rasines87

Reinosa192

Santander1113

Santillana142

Torrelavega 912

Villacarriedo 137

*Fuente: Centro Meteorológico Territorial

LocalidadMáxima/díaMínima/día

Santander 10,2º/29- 3,8º/12

Torrelavega 11,0º/29- 10,0º/13

Comillas 8,8º/7- 4,2º/10

Reinosa 5,8º/29- 16,0º/22

Villacarriedo 14,0º/29- 6,0º/10

Parayas 12,0º/7- 5,2º/11

El Escudo 5,0º/14- 12,5º/11

* Fuente: Centro Meteorológico Territorial

LocalidadFebrero 1956Febrero 1961/90

Santander 3,8º10,3º

Torrelavega 4,0º9,9º

Reinosa - 3,9º3,3º

Villacarriedo 2,7º8,3º

Comillas2,4º9,7º

Fuentes:

Diario montañés y http://actualidad.terra.es/provincias/cantabria/articulo/para_frio_731726.htm

Diario Montañez

http://www.eldiariomontanes.es/edicion/

Menorca.info

La irrupció d´un front d´aire continental euro-siberià, amb temperatures extremadament baixes, va provocar arreu d´Europa un temporal de vent, pluges i neu. Menorca va patir també les conseqüències d´aquesta situació meteorològica, que va fer de febrer un mes extraordinari.

El mític febrer de 1956

Recorte De Prensa Dedicados A 1956
Alaior. Els carrers van acumular més de dos palms de neu

Les intenses nevades de la primera quinzena van deixar completament blancs els diferents pobles i el paisatge rural de l´Illa. Els menorquins van gaudir d´un espectacle poc freqüent

Toni Seguí.Maó

Mai un fet meteorològic ha quedat marcat amb tanta intensitat dins la memòria popular a l´Illa com la gran nevada que va succeir durant la primera quinzena de febrer de 1956 i que va coincidir amb els darrers dies de Carnaval. Els paisatges urbà i rural es van tenyir de blanc durant uns dies, sobretot entre el 10 i el 12, d´un any bixest que ha quedat batejat com s´Any de sa Neu.

El gener de 1956 havia estat, segons conten les cròniques periodístiques, un mes quasi primaveral. La irrupció d´aire fred del nord va capgirar la situació meteorològica durant els primers dies de febrer, amb la caiguda de la temperatura i l´aparició de les primeres volves de neu el dia de la Candelera. La situació va empitjorar els dies posteriors, amb la gran nevada entre els dies 10 i 12, que va omplir de neu els carrers i les places de tots els pobles de l´Illa, així com tota la geografia insular. Els menorquins van gaudir de la vessant més lúdica d´una espectacular nevada com mai s´havia vist, amb la confecció de nombrosos bujots de neu i la contemplació dels caramells que penjaven de les teulades. Per altra part, la formació d´una placa de gel al terra va ocasionar la caiguda de nombroses persones al carrer, amb fractures d´ossos i contusions per diverses parts del cos. La neu també va afectar a les infraestructures urbanes i, a més, va provocar el trencament de trams del cablejat elèctric en alguns pobles.

El camp va sofrir amb més intensitat el rigor de les diferents onades de fred. La gelada dels primers dies va cremar el menjar del bestiar que pasturava per les tanques i, per altra part, les hortalisses que els pagesos i els hortolans havien sembrat quan pertocava. Per açò, els pagesos van haver d´afrontar el subministrament de rama i palla per garantir l´alimentació dels animals.

Els forts vents del quadrant nord i el temporal de neu van obligar durant alguns dies al tancament de l´antic aeroport de Sant Lluís, amb l´anul•lació dels vols de l´enllaç aeri entre Menorca i Barcelona. Per aquest motiu, els jugadors de l´equip de futbol de la Unió no van poder desplaçar-se el 10 de febrer a Alacant per disputar els partits de la lliga d´ascens a Segona Divisió. El temporal també va afectar a les línies marítimes, amb el retard en diferents ocasions de la sortida del vaixell "Rey Jaime II".

L´espectacle de l´Illa totalment coberta de neu va quedat immortalitzat gràcies a la labor de Foto Hernando i Foto Sturla, a més d´altres fotògrafs aficionats dels diferents pobles.

Temperatures molt baixes i nevades freqüents

La clau de l´anormalitat climatològica del mes de febrer de 1956 respon, segons ha informat el meteoròleg Agustí Jansà, a una situació caracteritzada per un potent anticicló estès sobre les Illes Britàniques i Escandinàvia, fins a Sibèria, que va tancar el pas a les influències suavitzadors de l´aire atlàntic. Amb aquestes premisses, l´aire continental euro-siberà va quedar aïllat i es va refredar de forma extraordinària, essent impulsat cap a la Península Ibèrica i la Mediterrània occidental.

La irrupció d´aire fred es va produir en tres onades diferents, de les quals els dies més freds van ser durant la primera (2 al 4) i la segona (10 al 12). El dia 3 el termòmetre va baixar fins a -2,8º C, mentre que la màxima va ser de tant sols 1º C. El fort vent va ser protagonista durant la primera onada, que devia arribar als 100 km/h.

Tomado de:http://www.menorca.info/20060207/insular/13insular.html

Esta entrada se publicó en Reportajes en 10 Abr 2006 por Francisco Martín León